EL CULTIU DE HORTALISSES: ROTACIONS

• Generalment, l'horta es divideix en diverses zones o parcel·letes (3 o 4), anomenades fulles o eres. Cada full es destina a un únic cultiu o diversos junts amb semblants exigències i es van rotant per no conrear sempre en el mateix terreny les mateixes espècies.
• Amb aquesta tècnica s'aconsegueix 2 coses:

1. Evitar en part l'augment de plagues i malalties del sòl específiques per a cada grup de tant repetir aquestes espècies en el mateix sòl. Si falta l'hoste, s'aniran extingint els paràsits. Encara que no és perfecte, ja que les plagues i fongs del sòl poden desplaçar d'una parcel·leta a l'altra i resistir molts anys.

2. Un altre avantatge de rotar hortalisses és que les Lleguminoses (mongetes, faves i pèsols) fixen Nitrogen atmosfèric per mitjà de nòduls en les seves arrels, deixant disponible per al proper cultiu i enriquint d'aquesta manera el sòl. Cultiva les famolenques de nitrogen  com cols, patates o espinacs després de les lleguminoses.

• Fes-te un planing amb els mesos de l'any. Anota tot el que vagis fent: dates de sembra i plantat, tractaments, problemes i resultats. Tot el que apunts et servirà moltíssim per anar millorant.

• Per saber la data de sembra i de collita de les diferents hortalisses consulta la taula que trobaràs aquí .
• Alguns cultius es sembren un cop l'any (naps i cols d'hivern) però d'altres, com enciam i raves, es poden fer sembrats repetits per tenir tot l'any.
• Calcula que la majoria de les parcel·les només produiran 2 collites anuals.

• A mitjan primavera és tal la quantitat d'espècies que es poden plantar que cal evitar quedar-se sense espai per a la resta de l'any, així que el millor és contenir-se. Calcula quant de temps ocuparà cadascuna i quan quedi lliure sembra una distinta per obtenir una altra collita.

• Moltes vegades la climatologia de l'any fa canviar els plans. Es flexible.

• Et proposo el següent disseny d'hort: crea 4 zones per a cada grup d'hortícoles. Les 4 parcel·letes si les vols fer tipus massissos poden vorejar amb maons, taulons o amb bordures de plantes, com julivert, orenga, cebes, aromàtiques (santonina, romaní o espígol), boix, evònim nan, ... Si disposes les plantes en línies, no calen aquestes vores.

- A la 4ª temporada es torna a la disposició inicial.

- El full D de les Perennes sempre roman en la mateixa posició.

• Per acabar, aquí tens una llista amb el temps que passa des que es sembren fins que es cullen. És una xifra mitjana ja que depèn del clima.

PLANTES DE CREIXEMENT RÀPID 

- Enciam (fulles)               4-5 setmanes
- Raves                              5
- Raves petits                    8
- Enciam (cabdells)           8
- Pastanagues                    10
- Pèsols primerencs          10
- Colinaps                         10
- Albergínies                     10-12
- Patates primerenques     10-12
- Fesols                             10-12
- Remolatxa                      12
- Bròquil calabrès              12
- Fesols                             12


PLANTES DE CREIXEMENT LENT 

- Faves                            20 setmanes
- Coliflor                          20 setmanes
- Patates                          22
- Cebes                            24
- Api                                28
- Col arrissada                 28
- Porros                           28
- Cols de Brussel·les         30
- Col                                32
- Espigalls                       34
- Bròquil                          40

La borratja, la gran desconeguda

Alguna vegada heu provat la borratja? Aquesta hortalissa és considerada de luxe a França i Itàlia, però en la major part d'Espanya és pràcticament desconeguda consumint freqüentment a Navarra i Aragó i en algunes zones de Castella. Potser el que fa que no sigui una verdura tan popular és l'aspecte de les seves tiges i fulles recoberts de pèls llargs. No obstant això, la borratja és molt saborosa i fàcil de cuidar 'cap limitació perquè no la cultivis en el teu hort a casa !

La sembra
La borratja pot conrear-se tant per a fins culinaris com a medicinals. La peculiaritat d'aquesta verdura és que la seva tija i les fulles estan totalment coberts per uns pelets llargs, aspres i estarrufats. És una planta fàcil de cultivar que creix en forma silvestre en molts llocs de terres fèrtils i humides, com les vores de les carreteres, els vessants de les muntanyes i també en horts i jardins.
La borratja es conrea a partir de llavors, és important tapar-les amb terra ja que necessiten foscor durant el procés de germinació. Es recomana fer la sembra en els mesos de primavera i estiu, col·locant les llavors en fileres amb una separació de 30 centímetres entre una i altra. La borratja pot suportar les baixes temperatures i rebrotar quan aquestes augmenten.

Plagues i malalties
Si decideixes conrear borratja en el teu hort urbà, és important que tinguis en compte les plagues i malalties principals:
Virosi (CMV): si la planta redueix el seu ritme de creixement i presenta alteracions de color (zones de color verd fosc amb altres més clares), cal prendre mesures. Quines? Eliminar pugons vectors i males herbes, com també prestar atenció a les èpoques de sembra.
Fongs del sòl (Fusarium): detectar aquests fongs és sinònim de salut, ja que aquests fongs són transmissors de malalties. Com es detecten? Per taques circulars blanques a la planta.
Cucs de terra: hi ha diverses espècies de cucs de terra, bàsicament s'alimenten de llavors, tiges i fulles. Per prevenir aquesta plaga és mantenir la base de la planta neta i el seu desenvolupament airejat.
Erugues mastegadores: s'alimenten de les parts tendres de les plantes fins al procés de metamorfosi. Per prevenir aquesta plaga cal airejar i exposar la planta al sol.
Pugons: aquests paràsits afecten la planta alimentant-se de la saba de fulles i tija. Aquest tipus de plaga s'ha de controlar ja que és transmissor de malalties.

Cures imprescindibles
A continuació compartim alguns consells a l'hora de conrear borratja en el teu hort a casa:
- La borratja es pot conrear a mitja ombra però, per a millors resultats, és preferible zones a ple sol.
- Igual que altres herbes, la borratja no és massa exigent amb la anivellació del pH ; però necessita un sòl fèrtil i ben drenat que sigui capaç de retenir una mica d'humitat.
- Evitar el cultiu de la borratja en àrees on juguen nens i presteu atenció als que pateixen d'al·lèrgia a la picada d'abelles: les flors de la borratja atreuen a les abelles des de quilòmetres de distància.
A més de poder aprofitar-la en la cuina, la borratja és una gran aliada de l'hort a casa. Combina de meravelles amb tota mena de vegetals; particularment amb maduixes, tomàquets i carbasses, ja que les seves flors atreuen a les abelles necessàries per a la pol·linització. Per això et recomanem provar el seu cultiu.

 Beneficis per a la salut
 La Borratja posseeix propietats diürètiques i depuratives pel seu alt contingut en aigua. La infusió de les seves fulles alleuja la tos i els problemes de reuma. Ens ajuda a combatre el colesterol i és un relaxant natural.

Hibridació útil

La hibridació és l'acció de fecundar dos individus de diferent constitució genètica, és a dir, creuar dues varietats o espècies diferents per aconseguir reproduir en la descendència, algun dels caràcters parentals.

De la combinació dels caràcters genètics parentals es deriven també altres trets indesitjats, és per això que després de la hibridació sol ser necessari realitzar un procés de selecció artificial durant diverses generacions, eliminant així les plantes que sostinguin trets desfavorables perquè predominin només els desitjats.

Els híbrids solen mostrar més vigorositat que els parentals, el que dóna lloc a un major rendiment. Aquest fenomen ha estat aprofitat en la producció a gran escala de determinats cultius de cereals de gran importància econòmica, com ara el blat de moro, encara que també és apreciable la contribució que les llavors híbrides han suposat en nombroses varietats d'hortalisses i plantes ornamentals.

Quan s'obtenen híbrids els caràcters desitjats ja estan prou desenvolupats, se solen reproduir per mètodes asexuals, d'aquesta manera s'aconsegueix sostenir els trets idèntics entre individus. Amb mètodes sexuals es interferirien els trets i probablement es perdrien a les poques generacions. Hi ha diversos mètodes de reproducció asexual, com l'empelt, murgó, etc.

El retrocreuament és una tècnica d'hibridació que permet afegir a una varietat ja existent i desitjada, un tret útil d'un dels parentals; és una tècnica molt útil per incorporar a una espècie conreada un caràcter de resistència a malalties o insectes.
El retrocreuament consisteix a obtenir un híbrid de dues espècies o varietats, per a continuació tornar a creuar amb un d'ells, aquell que considerem conté el tret més valuós. Aquesta operació de retroencreuament es realitza diverses vegades, juntament amb una tasca de selecció, aconseguint finalment després d'una sèrie de generacions una concentració dels trets desitjats, i una recuperació del tipus original.
En ecologia, hibridació és el procés de barrejar diferents espècies o varietats d'organismes per crear un híbrid.

murgó = acodo

JA ÉS L'HORA DEL CALÇOT!!

Ja estem a la tardor i hem de començar a pensar en les calçotades que tant ens agradan!!..però primer hem de plantar els ceballots...hi com demà dia 9 comença a minvar la lluna doncs ja podrem començar a fer-ho...i d'aquí poc ja els tindrem ben grans!!

ah!!....i no os feu il-lusions...aquest son de la passada temporada!!