La borratja, la gran desconeguda

Alguna vegada heu provat la borratja? Aquesta hortalissa és considerada de luxe a França i Itàlia, però en la major part d'Espanya és pràcticament desconeguda consumint freqüentment a Navarra i Aragó i en algunes zones de Castella. Potser el que fa que no sigui una verdura tan popular és l'aspecte de les seves tiges i fulles recoberts de pèls llargs. No obstant això, la borratja és molt saborosa i fàcil de cuidar 'cap limitació perquè no la cultivis en el teu hort a casa !

La sembra
La borratja pot conrear-se tant per a fins culinaris com a medicinals. La peculiaritat d'aquesta verdura és que la seva tija i les fulles estan totalment coberts per uns pelets llargs, aspres i estarrufats. És una planta fàcil de cultivar que creix en forma silvestre en molts llocs de terres fèrtils i humides, com les vores de les carreteres, els vessants de les muntanyes i també en horts i jardins.
La borratja es conrea a partir de llavors, és important tapar-les amb terra ja que necessiten foscor durant el procés de germinació. Es recomana fer la sembra en els mesos de primavera i estiu, col·locant les llavors en fileres amb una separació de 30 centímetres entre una i altra. La borratja pot suportar les baixes temperatures i rebrotar quan aquestes augmenten.

Plagues i malalties
Si decideixes conrear borratja en el teu hort urbà, és important que tinguis en compte les plagues i malalties principals:
Virosi (CMV): si la planta redueix el seu ritme de creixement i presenta alteracions de color (zones de color verd fosc amb altres més clares), cal prendre mesures. Quines? Eliminar pugons vectors i males herbes, com també prestar atenció a les èpoques de sembra.
Fongs del sòl (Fusarium): detectar aquests fongs és sinònim de salut, ja que aquests fongs són transmissors de malalties. Com es detecten? Per taques circulars blanques a la planta.
Cucs de terra: hi ha diverses espècies de cucs de terra, bàsicament s'alimenten de llavors, tiges i fulles. Per prevenir aquesta plaga és mantenir la base de la planta neta i el seu desenvolupament airejat.
Erugues mastegadores: s'alimenten de les parts tendres de les plantes fins al procés de metamorfosi. Per prevenir aquesta plaga cal airejar i exposar la planta al sol.
Pugons: aquests paràsits afecten la planta alimentant-se de la saba de fulles i tija. Aquest tipus de plaga s'ha de controlar ja que és transmissor de malalties.

Cures imprescindibles
A continuació compartim alguns consells a l'hora de conrear borratja en el teu hort a casa:
- La borratja es pot conrear a mitja ombra però, per a millors resultats, és preferible zones a ple sol.
- Igual que altres herbes, la borratja no és massa exigent amb la anivellació del pH ; però necessita un sòl fèrtil i ben drenat que sigui capaç de retenir una mica d'humitat.
- Evitar el cultiu de la borratja en àrees on juguen nens i presteu atenció als que pateixen d'al·lèrgia a la picada d'abelles: les flors de la borratja atreuen a les abelles des de quilòmetres de distància.
A més de poder aprofitar-la en la cuina, la borratja és una gran aliada de l'hort a casa. Combina de meravelles amb tota mena de vegetals; particularment amb maduixes, tomàquets i carbasses, ja que les seves flors atreuen a les abelles necessàries per a la pol·linització. Per això et recomanem provar el seu cultiu.

 Beneficis per a la salut
 La Borratja posseeix propietats diürètiques i depuratives pel seu alt contingut en aigua. La infusió de les seves fulles alleuja la tos i els problemes de reuma. Ens ajuda a combatre el colesterol i és un relaxant natural.

Hibridació útil

La hibridació és l'acció de fecundar dos individus de diferent constitució genètica, és a dir, creuar dues varietats o espècies diferents per aconseguir reproduir en la descendència, algun dels caràcters parentals.

De la combinació dels caràcters genètics parentals es deriven també altres trets indesitjats, és per això que després de la hibridació sol ser necessari realitzar un procés de selecció artificial durant diverses generacions, eliminant així les plantes que sostinguin trets desfavorables perquè predominin només els desitjats.

Els híbrids solen mostrar més vigorositat que els parentals, el que dóna lloc a un major rendiment. Aquest fenomen ha estat aprofitat en la producció a gran escala de determinats cultius de cereals de gran importància econòmica, com ara el blat de moro, encara que també és apreciable la contribució que les llavors híbrides han suposat en nombroses varietats d'hortalisses i plantes ornamentals.

Quan s'obtenen híbrids els caràcters desitjats ja estan prou desenvolupats, se solen reproduir per mètodes asexuals, d'aquesta manera s'aconsegueix sostenir els trets idèntics entre individus. Amb mètodes sexuals es interferirien els trets i probablement es perdrien a les poques generacions. Hi ha diversos mètodes de reproducció asexual, com l'empelt, murgó, etc.

El retrocreuament és una tècnica d'hibridació que permet afegir a una varietat ja existent i desitjada, un tret útil d'un dels parentals; és una tècnica molt útil per incorporar a una espècie conreada un caràcter de resistència a malalties o insectes.
El retrocreuament consisteix a obtenir un híbrid de dues espècies o varietats, per a continuació tornar a creuar amb un d'ells, aquell que considerem conté el tret més valuós. Aquesta operació de retroencreuament es realitza diverses vegades, juntament amb una tasca de selecció, aconseguint finalment després d'una sèrie de generacions una concentració dels trets desitjats, i una recuperació del tipus original.
En ecologia, hibridació és el procés de barrejar diferents espècies o varietats d'organismes per crear un híbrid.

murgó = acodo