De la combinació dels caràcters genètics parentals es deriven també altres trets indesitjats, és per això que després de la hibridació sol ser necessari realitzar un procés de selecció artificial durant diverses generacions, eliminant així les plantes que sostinguin trets desfavorables perquè predominin només els desitjats.
Els híbrids solen mostrar més vigorositat que els parentals, el que dóna lloc a un major rendiment. Aquest fenomen ha estat aprofitat en la producció a gran escala de determinats cultius de cereals de gran importància econòmica, com ara el blat de moro, encara que també és apreciable la contribució que les llavors híbrides han suposat en nombroses varietats d'hortalisses i plantes ornamentals.
Quan s'obtenen híbrids els caràcters desitjats ja estan prou desenvolupats, se solen reproduir per mètodes asexuals, d'aquesta manera s'aconsegueix sostenir els trets idèntics entre individus. Amb mètodes sexuals es interferirien els trets i probablement es perdrien a les poques generacions. Hi ha diversos mètodes de reproducció asexual, com l'empelt, murgó, etc.
El retrocreuament és una tècnica d'hibridació que permet afegir a una varietat ja existent i desitjada, un tret útil d'un dels parentals; és una tècnica molt útil per incorporar a una espècie conreada un caràcter de resistència a malalties o insectes.
El retrocreuament consisteix a obtenir un híbrid de dues espècies o varietats, per a continuació tornar a creuar amb un d'ells, aquell que considerem conté el tret més valuós. Aquesta operació de retroencreuament es realitza diverses vegades, juntament amb una tasca de selecció, aconseguint finalment després d'una sèrie de generacions una concentració dels trets desitjats, i una recuperació del tipus original.
En ecologia, hibridació és el procés de barrejar diferents espècies o varietats d'organismes per crear un híbrid.
murgó = acodo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada